BLOG CMC

0
0
0
s2smodern

TEATRE PER AL MES DE MAIG

Els amants del teatre tenen un mes de maig ben complet...

blog cmc 0517Per començar, al TNC hi podeu trobar "A tots els que heu vingut", una comèdia agra sobre el pujolisme i el daltabaix que va suposar el descobriment de què el nostre President no havia estat tan a l'alçada de les circumstàncies com ens pensàvem.

A la Muntaner hi trobareu un altre President, "L'electe", una comèdia sobre un President que ha de jurar el càrrec i tot el món li cau a sobre. Un psiquiatre amb moltes llums serà qui l'haurà d'ajudar a sortir-se'n.

A La Seca Espai Brossa hi trobaren dos obres ben diferents. Per una banda, "Diumenge", una comèdia àcida sobre les parelles, els amics, i una mica més... per l’altra banda, hi trobareu "O", una adaptació de la llegenda de Gilgamesh que aconsegueix posar en escena un conte de tradició oral sense perdre gens de poesia.

"Vides Privades", al Borràs, també ens parla del món de la parella i ens fa descobrir que som molt menys originals del que ens pensàvem i que els nostres problemes són força més comuns i tòpics del que creiem.

Al Goya es posen seriosos amb "La autora de Las Meninas". La crisi ens fa mal i hem de prendre mesures extraordinàries. Carmen Machi fa un treball excepcional i val la pena veure-la.

Al teatre Almería se'n riuen dels que ens diuen que hem de ser emprenedors, amb molta mala bava i bona música. No guanyaran cap premi de cant, però l'obra és un encert. No us perdeu "Autónomos, el musical". La crisi, millor enfrontar-la amb bon humor!

I no perdeu de vista la nova programació del Romea i el Lliure... el mes de maig bull de teatre!

Alícia Nicolàs

0
0
0
s2smodern

La nostra consòcia Amparo Roldán participa a:

Teatre al ras: L'ÚLTIM CRIT

Amb gent que viu o ha viscut al carrer
Dijous 27 d'Abril - 21:00
Divendres 28 d'Abril - 21:00blog cmc 0417
Dissabte 29 d'Abril - 21:00
Diumenge 30 d'Abril - 20:00
Durada: 120 min  Entrades: 10 euros ONLINE // 12 euros TAQUILLA
COMPRAR
ENTRADES

El projecte neix de voluntat de fer una activitat de teatre amb un col.lectiu que normalment no te accés de les arts escèniques, i ha acabat convertintse en...

“L’ultim crit”, una obra dividida en 2 parts: Un film i una peça teatral.

Els intèrprets son usuaris de la Fundació Arrels ( gent que viu o ha viscut al carrer), treballadors i voluntaris de la mateixa fundació i actors professionals. La pelicula comença amb la persecució de Jessica Luna _la actriu Carlota Olcina-, una noia del Raval que vol esser actriu. Presenciem la seva desaparició a mans d’un desconegut, i a continuació assistim als interrogatoris de tots els sospitosos, a càrrec del experimentat inspector Arturo Flores i el seu ajudant Oswaldo. La noia es molt popular al barri, ningú s’explica qui voldria ferla desaparèixer, o pitjor encara matarla, i el cas es complica. Hi han masses incògnites i manquen proves suficients per inculpar a ningú. A l’obra de teatre, l’acció te lloc durant las festes del barri on resideixen Jessica i els sospitosos, es mostra la resolució del misteri. L’inspector i el seu ajudant irrompen a les celebracions, i van desmuntant als sospitosos un a un descobrint tots els seus draps bruts malgrat les seves resistències, fins descobrir el veritable culpable. Un plantejament mol al estil Agatha Cristhie, però mes trapella i adaptat als nostres actors.

A l film apareixen també les veus de la presentadora del Telenoticies Agnés Marqués, i els actors Marta marco (Merlí), Pep Cruz (Mar i Cel),Quim Masferrer (El foraster), Roger Coma(Oh Happy Day) i Ramón Pujol (Ciega a citas), entre d’altres...

La Fundació Arrels es composa per persones que volem que ningú dormi al carrer.

Des 1987, han fet costat a mes de 9.000 persones sense sostre en el seu camí cap l’autonomia, oferint.lis allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Compta amb el recolçament de persones contractades, uns 400 voluntaris i 4000 donants que fan possible portar a terme els programes d’actuació. Els seus objectius son :

-Atendre a les persones sense sostre que es troben a les fases més consolidades d’exclusió per que tornin a esser el mes autònomes possibles.

-Sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat de les persones sense sostre.

-Denunciar situacions injustes i aportar propostes que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social.

DIRECCIÓ I GUIÓ: IVANA MIÑO

Actors: CARLOTA OLCINA, MARTÍ RUIZ, DAVID PIÑOL, JESÚS MARCOS, CORAL MAESTRE, AMPARO ROLDÁN, JUAN CARLOS GONZÁLEZ, INMA FUENTES, JORDI BAQUÉS, ENRIC MOLINA, DANI CALLÍS, LAIA VILA, JOSÉ MARÍA ERUSTES, TON GJEKAJ, CRISTINA VIDAL, NANO SEPÚLVEDA


 
0
0
0
s2smodern

Dues obres que ens parlen del mateix, amb formats ben diferents.

 

Aquest gener i febrer a Barcelona s’hi representen dues obres que ens parlen del mateix en dues èpoques diferents. Del nazisme. A La Casa de la Seda hi trobareu "La Conferència de Wansee", una reproducció de la reunió que van tenir els principals dirigents nazis per decidir la solució final. Basada en els diàlegs reals de la reunió, "La Conferència de Wansee" ens deixa glaçats i sense paraules davant la banalitat amb la que es va parlar de l’assassinat massiu de persones. Un muntatge que fa un resum d’aquella reunió, barrejant moments més oficials amb moments més íntims entres els assistents i on es retrata molt bé la forma de pensar d’aquella gent, i també les lluites de poder que hi havia entre les diferents faccions del partit nazi.

Al Teatre Lliure hi trobareu "Davant la jubilació"... que ens presenta el que podria ser un d’aquells assistents a "La Conferència de Wansee" en l’actualitat.

Ha purgat el seu passat i ha arribat a President de l’Audiència Nacional. Una família que viu reclosa a casa, recordant un passat gloriós, quan el nazisme dominava el món. Una família que viu dels records del nazisme i de l’esperança que tornarà aviat a governar el món. Una obra lenta, molt lenta, que es fa més i més angoixant amb el transcurs del temps. Una obra que ens mostra la hipocresia d’una societat que fa veure que tot està oblidat i tanca els ulls a unes ideologies que creu oblidades en un calaix... però que en Thomas Bernhard, l’autor, sabia molt bé que només estan esperant el moment oportú per tornar a brollar.

Dues obres que ens parlen del mateix, amb formats ben diferents.

Caldria veure les dues per comprovar que les coses no han canviat tant. I això és el que fa més por.

 

Alícia Nicolàs
0
0
0
s2smodern

Per als teatreros de la ciutat, la tardor ha començat forta i continuarà...

 

Per començar, Les dones sàvies van desembarcar al Maldà... i en quatre dies van exhaurir entrades, Però no patiu, que tornen aviat. Ho han assegurat. Un Molière que se'n riu de la pedanteria televisiva i els nous gurús culturals. Per prendre'n nota. Un text molt intel·ligent i àcid que ens pintarà un somriure a la cara que no se'ns esborrarà ni quan s'acaba l'obra!

Cicatrius dedicarà quatre espectacles a parlar-nos de l'Holocaust. Per anar obrint boca, reposen La nit d'Helver, que re-estranaran al Museu d'Histora de Barcelona el dia 9 de novembre, aniversari de La nit dels vidres trencats, i després estarà al teatre Tantarantana, Continuaran amb La conferència de Wansee, un muntatge que porta a escena el sopar en què els nazis van decidir la Solució Final. Seguiran amb Protesta, de Vaclav Havel, un text que ens parla del que és legal, de les dissidències, i de la frontera borrosa entre les dues. I acabarà amb Leni, una entrevista entre Leni Riefenstahl i Johny Carson, fictícia, que ens parla de les idees, de com evolucionen, de com ens les fem nostres quan convé....

També ens va parlar de l'època nazi d'Alemanya, Shakespeare en Berlín. Un muntatge que venia de València i només va estar dues setmanes al Gaudí, que ens explica com les persones poden canviar les seves idees amb una bona dosi de manipulació i predisposició. Com podem arribar a ser uns integristes, del color que sigui, si no sabem prendre distàncies. 

Scaramouche està omplint el Paral·lel de música i acció. Un musical de qualitat, ben fet, ben interpretat i amb luxe a l'abast de pocs muntatges: la música és en directe. Un musical d'aventures com les d'abans, potser amb un argument previsible... com les aventures d'abans.. però això no retalla gens ni mica el treball ben fet de tota la companyia. Els de Dagoll Dagom han tornat a voler que toquem el cel i ho aconsegueixen,

Però Scaramouche no és l'únic muntatge amb música en directe... In Memoriam, la Quinta del Biberó, és un homenatge que arriba massa tard a tota una generació que va lluitar pel seu futur, per nosaltres. Un muntatge que també està exhaurint entrades i que esperem que torni aviat. Lluís Pasqual ha creat una dramatúrgia delicada, que no pren partit ni per uns ni per altres, només per aquells nanos de 15 a 17 anys que van ser obligats a anar a una batalla que estava perduda des de feia temps. Una carnisseria,